Fins que no acabi de caure tota l'aigua que hem demanat entre tots, durant els darrers mesos… No pararà de ploure? Si us plau…. Que ningú demani calor!! Si no, ens fregirem… deixem a la natura fer. M'estic tornant mig amfíbia! ;)
Tinc el cap massa ocupat, no em para ni un moment. Necessitaria relaxar-me, deixar de pensar i sentir durant uns minuts, o unes hores… De cop el meu llit és massa gran i no paro de donar-hi voltes.
Hi ha dies que en despertar-te al matí saps que un somriure t'acompanyarà durant tot el dia i què la teva imaginació volarà i volarà mentre estiguis desperta. Notes que a l'aire hi ha quelcom màgic i especial.
He començat a llegir el llibre "Sólo de lo perdido" de Carlos Castán i amb el parell de contes que m'he llegit m'ha vingut una sèrie de pensaments al cap: Ens passem la vida perdent coses. Perdem gent estimada, sensacions, amor, il·lusions.
